Infusió de menta

Menta De la planta de la menta n’existeixen moltes varietats: menta piperita (més estimulant), menta comuna… Es troba en totes les medicines tradicionals, entre els grecs, els xinesos, els assiris o els indis d’Amèrica.

Els terapeutes xinesos diuen que elimina l'”aire patògen“, expressió que designa totes les malalties causades pels canvis climàtics bruscos que podem anomenar malalties estacionals: refredats, tos, angines.

La menta actua especialment en els òrgans dels pulmons i el fetge.

  • Nom científic: Mentha piperita
  • Remei: Combat les petites infeccions (refredats, tos, febre), expulsa les toxines
  • Propietats: Sudorífica, carminativa, estimulant i antiespasmòdica. Forta acció sobre el sistema digestiu.
  • Altres usos de la menta: migranyes, dismenorrees, fatiga, convalescència, sinusitis.
  • En ús tòpic: inflamacions osteoarticulars, neuràlgies, odontàlgia, urticària, èczemes, refredats, grip, bronquitis, asma, rinitis, sinusitis.

Preparació d’una infusió de menta:

  • Ingredients (1 tassa): 1/2 cullerada sopera de menta. Aigua.

mentaPosar 1 tassa d’aigua bullent sobre les fulles de menta. Tapar i deixar en infusió 5 minuts. Colar i prendre unes 3 o 4 tasses al dia.

Aquesta cura no s’ha de prolongar més d’una setmana i es desconsella en casos de convalescència després d’una malaltia a causa de la pèrdua d’energia provocada per l’efecte sudorífic.

Atenció amb les essències de mentol, ja que en quantitats superiors a 1 gram pot resultar un verí perillós. No utilitzar l’oli essencial pur per via interna durant l’embaràs, la lactància, a nens menors de sis anys o persones amb síndrome de l’intestí irritable, colitis ulcerosa, malaltia de Crohn, hepatopaties, epilèpsia o altres malalties neurològiques.

infusió de menta

Font d’aquesta informació:

Edde, Gérard (1998). Manual de les plantes medicinals (Traducció de Magdalena F. Mulet i Catalina Palmer, 178 pàg.) París: ÉRditions de La Table Ronde

Menta